Ajuntament d'Ares del Maestrat

Història

El terme d'Ares ha sigut un enclavament habitat des de fa milers d'anys, ja a la prehistòria els nostres avantpassats ens deixaren un magnífic llegat als barrancs del terme, plens de pintures rupestres. Especial menció mereixen les de la Cova Remígia al Barranc de la Gasulla, considerada la capella sixtina del neolític. Aquestes pintures foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 conjuntament amb la resta d'art rupestre llevantí.

vista nucli urbà

Les primeres restes d'assentaments pròpiament dits els trobem a la Cova Fosca, on encara avui continuen les investigacions dels arqueòlegs.

L'origen del nom del poble

El topònim Ares es repeteix amb certa freqüència al llarg dels Països Catalans, des del Pirineu a la comarca del Comptat. En tots estos llocs apareix al voltant d'un pas de muntanya. És per això que la hipòtesi més probable de l'origen etimològic del mot Ares sigue el de aras que en llatí volia dir altar. És sabut que els romans acostumaven a fer ofrenes a Mercuri i altres déus quan passaven un port de muntanya, de fet en algun d'estos llocs encara avui hi ha alguna ermita, com per exemple al port de la Bonaigua (Pallars Sobirà) on trobem la Mare de Déu de les Ares.

Mostra d'això és el nombre de colls d'Ares que podem trobar, entre Camprodon i Prats de Molló, al límit nord del Capcir (terme de Puigvalador), a l'Alt Urgell entre els termes de Cabó i la Guàrdia d'Ares, entre Lavansa i Cambrils al Solsonés, entre les valls de Cardós i Àneu al Pallars Sobirà, a la vora del Turbó entre els termes de Les Viles i el d'Abella, a la serra del Montsec entre Àger i Alsamora, al Comptat a Ares del Bosc i també en algun altre lloc al nord dels Pirineus.

 

Imatges: 
panoràmica_ares.JPG
panoràmica.jpg
Dl Dm Dx Dj Dv Ds Dg
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 

Formulari de cerca

Site developed with Drupal